Embarrat

Disseny d'espai escènic i vestuari per a projecte site-sensitive amb el CFREE'T.

Aquest projecte transdisciplinar s'executa col·laborativament per alumnes de l'escola taller de Tàrrega, l'escola de música de Balaguer i per una desena de membres professionals de la música, el moviment i la veu integrants del CFREE'T. La interpretació pren lloc en el recinte industrial de Cal Trepat de Tàrrega, espai ara museïtzat i on els dies posteriors a l'inaguració a càrrec del CFREE'T hi tenia lloc el Festival Embarrat.

La companyia planteja generar una acció d'aproximadament 50' de durada on s'enalteixi l'espai fabril i on el soundpainting sigui el fil conductor de la peça. 

Es proposa una escenografia basada en el vestuari i en intervencions lumíniques puntuals que orientin el públic, dempeus i relativament estàtic, en la lectura de l'acció. Les intèrprets del moviment representen l'ànima de l'espai que, subtilment, belluga l'aire dels diferents racons de l'espai, fosc i polsós. L'agrupació musical de la companyía, abillada amb el seu tratge propi d'orquestra, contrasta amb la maquinària centenària que l'envolta i amb la resta de col·laboradores, distingides ,com a visitants de l'espai, amb bandes de braç rosades i brodades amb fil fúcsia. Els membres de l'escola taller interactuen amb la maquinària de l'espai generant una consecució de sons i imatges que ben bé podrien haver estat les pròpies de l'espai original en la seva etapa activa. Per últim, l'actriu i l'actor, com a velles ànimes perdudes vinents del moment de tancament de la fàbrica, recorren l'espai deixant darrera del seu pas petites escenes il·luminades on la cossificació de l'edifici es fa present. 

El disseny escènic per a una agrupació de gairebé 20 persones i amb poques setmanes de preparació, feia evident la necessitat de treballar a partir de bosses de personatges on els que prenguéssin més interés dramàtic quedéssin ben treballats. 

S'escolleix el personatge de tres cossos de l'essència de l'edifici i, treballant a partir de roba en desús, es busca generar un prototip de camuflatge amb l'espai. La dificultat i perillositat de l'espai i el fet de que les intèrprets requereixen un vestuari còmode i segur, porta a buscar un calçat robust i una roba flexible i agafada al cos. Aquest tipus de roba passa per un procés de decolarció estampada i un posterior tintat (amb tints orgànics) i finalment, es remata amb una unificació amb maquillatge corporal del qual es procura igualar la textura amb el vestuari. Pigments orgànics en blau, productes alimentaris en pols i un fixador orgànic que generi una paulatina degeneració del personatge a mesura que pocedeixi l'espectacle acaben sent les claus del disseny d'aquest rol. 

Fora de dubte quedava l'esmòquing i tratge de concert escollits per al conjunt d'intèrprets musicals, sent uns elements que ja posseeixen i que ofereixen el contrast ideal amb l'espai alhora que en permeten una coherència històrica, lligant tot el segle que passa des del moment de màxim funcionament de l'empresa propietària fins a l'actualitat. 

L'ubicació del públic i el seu recorregut quedaven condicionats per la disposició de la maquinària i per la pròpia protecció museística de l'espai, afegint-s'hi el perill provocat per la foscor necessària per a executar els efectes lumínics previstos per al desenvolupament de la peça. Es va generar un corredor frontal a l'inici de l'escena, al qual s'accedia des de la doble porta de grans dimensions que dona pas a la nau. El públic podia passejar al llarg d'aquest passadís, escollint quina escena volia veure donat que en tot moment es simultanejava accions de moviment i de veu amb accionsmusicals.