Goyescas

Disseny de vestuari i ajudant d'escenografia del Llorenç Corbella

Goyescas, subtitulada Los majos enamorados (Els galants enamorats) és una suite per a piano d'Enric Granados, composta l'any 1911 i considerada l'obra mestra del compositor. El seu nom fa referència a l'obra del pintor Francisco de Goya, de qui Granados era un gran admirador. No obstant això, no existeix una correspondència exacta entre cadascuna de les peces i un quadre del pintor en particular; més aviat l'obra tracta de descriure una atmosfera, i no de fer una descripció musical d'unes escenes concretes. Aquesta obra és considerada com una de les últimes obres del Romanticisme musical a Espanya.

La direcció artística d'aquesta escenificació la localitza a la sierra de Sant Isidro madrileña en ser present a l'obra del pintor. S'encomana un vestuari que expliqui diferents grups socials de l'època contemporània de representació de la peça (els dos-mil) succeptibles de disfrutar d'una jornada de lleure a la sierra. Chavs i petit-burgesos moderns que apareixeran executant pròpies del seu grup de sociabilització: fent botellot, esport, festejant, jugant i, sobretot, generant grup. De cada grup en destaca una parella hetereosexual que respon estèticament al cúmen dels dos estereotips i són interpretats pels soliste principals de la peça musical.

A banda es destaca el treball de vestuari generat per al grup de dansa espanyola dirigida pel ballarí i coreògraf Pol Jiménez. Es proposa un vestuari i caracterització agènere on tot el conjunt desprengui contemporaneitat i folklore alhora, contundència i frescor. Pantalons amples i voluptuosos llargs a mitja tíbia de daurat fosc i tops negres d'esquena escotada i cenyits als cossos amb serrells de 20cm sota l'avantbraç. Petits detalls de garlanda sobre l'espatlla recordant el fruit de l'arboç present a l'escut madrileny. Cabells trenats i recollits i maquillatge serè.