Search
  • Maria MONSENY i TRIQUELL

Disseny del preludi i l'epitafi

Updated: Sep 3, 2020

En determinat moment, em plantejava si tenia sentit treballar la prèvia i el post-espectacle en termes de disseny escenogràfic de la mateixa manera que ho feia per al temps que durava l'espectacle teatral, diguem-ne en aquest cas, el moment central de l'experiència escènica.

Si parlem de creació de contextos, al context s'hi arriba en un estat determinat pel que hem viscut anteriorment i, per la mateixa regla, en sortir del context controlat, s'entra en un altre estat que també afecta la nostra percepció sobre el que acabem de viure en l'espai de temps anterior.


Posant un exemple fàcil; entrar ala consulta del metgepot ser una experiència més o menys ben portada segons el que ens trobem a lasala d'esperao segons com haguem arribat allà. De la mateixa manera que el que ens trobem quan en sortim pot afectar en com interpretem el que ens ha dit qui ens ha atés dins la consulta: qui ens hi trobem, com està, si l'espai és sorollós i estàatapeït de gento si, en canvi, és un jardí tranquil amb uncamí llarg fins a arribar a la sortidacap al carrer,...

Probablement, treballar també aquests llimbs entre l'experiència anterior i la posterior pot acabar de provocar reaccions en el receptor de l'obra en la línia que l'equip de creació escènica projectem en preparar l'obra i, encara més, possiblement són espais, especialment en el post-espectacle, on el públic pot fer connexions diferents sobre el que ha viscut i la seva realitat fora de l'espai on ha viscut el cos central del projecte escènic a les que podia fer durant o a les que farà hores més tard -si encara hi segueix connectat-.

En resum: extendre l'experiència escènica més enllà del moment de l'espectacle purament dit. En altres paraules: fondre contextos i naturalitzar els trànsits entre la quotidianitat i el moment purament teatral.

Arribat aquest moment, jo penso que val la pena fer aquest treball, tant perquè són moments prou influents en la percepció que el públic tindrà del que visqui com perquè, possiblement, ens permeti alliberar el cos central de l'espectacle d'aspectes que poden treballar-se en aquests espais limítrofs i, per tant, donar més focus a altres que resideixen en aquella fase central.

6 views0 comments

Recent Posts

See All

Zonificació i percepció multisensorial

Cal acalarir que, en aquest post, la paraula públic és totalment precisa, excloient així variants com públic-actor, actors externs, actor inconscient,... Així doncs, per públic entenc, almenys aquest

Tadeuz Kantor

“It is necessary to recover the primeval force of the shock taking place at the moment when opposite a man (the viewer) there stood for the first time a man (the actor) deceptively similar to us, yet

From cradle to cradle *

En relació a l'ecoescenografia i la postescenografia En la mateixa mesura que pretenem produïr dissenys sostenibles, cal tenir en compte que no vivim en una era sostenible i, per tant, una possibilita