Search
  • Maria MONSENY i TRIQUELL

Zonificació i percepció multisensorial

Updated: Sep 3, 2020

Cal acalarir que, en aquest post, la paraula públic és totalment precisa, excloient així variants com públic-actoractors externs, actor inconscient,... Així doncs, per públic entenc, almenys aquest cop, aquella persona que, sense haver participat en cap moment del procés creatiu, es troba conscientment davant una peça escènica.

Sembla evident que l'escenografia ens ajuda, com a públic, a intuir com hem de relacionar-nos amb l'obra que se'ns presenta.

La zonificació de l'espai l'acostumem a trobar treballada amb la presència d'elements, més o menys evidents, que es distribuixen per l'espai: escenaris, seients, objectes varis.... També amb la il·luminació de l'espai per sectors o, si hi ha so, dirigint aquest cap a les zones d'interés. En altres ocasions, la pròpia acció actoral serà la qui conduirà el públic a la posició que consideri i, ja en casos aparentment més evidents, la pròpia arquitectura o topografia de l'espai en serà l'orientadora.


Com a escenògrafs, part de la nostra col·laboració tracta la disposició del públic per a que aquest es relacioni de la manera que considerem amb l'espectacle.


Considerant, com haviem fet en altres posts, que la creació escenogràfica pot seguir explorant en la multisensorialitat de les persones, potser seria interessant de treballar altres maneres d'aconseguir aquesta autoregulació, coscient o no, de la situació per part del públic.

A tall d'exemple, podria contemplar-se aromatitzar en clau de rebuig certa àrea de l'espai a utilitzar durant l'acció per intentar allunyar al públic d'aquella banda o, potser, buscar l'efecte contrari i atraure cap a un determinat sector, o en algun moment puntual, per la via de la percepció olfactiva.

Un altre exemple seria explorar el sentit del tacte en tant que sensible tèrmicament i provocar sectors de més calor o fred, tenint en compte el contrast que experimentarien les persones que accedíssin a l'espai d'actuació respecte la seva situació immediatament anterior i així anar-se acomodant el públic que es presenti.

També la textura podria ser un regulador de circulacions des del moment en què donem la possibilitat al públic de sentir-la. Potser caldria demanar que intervinguéssin sense calçar a l'espectacle per tal de sentir amb una altra definició la rugositat o la humitat del paviment (o sòl) que trepitgen o també les seves aberracions, plasticitat o elasticitat.

Pot ser que el treball del contrast o l'harmonia des d'aquests altres sentits dóni altres dimensions a l'espectacle o que arribi a alimentar-ne altres aspectes que es podrien veure alliberats d'aquesta dimensió de l'escenografia, la del treball de zonificació, almenys pel que fa al caràcter visual de l'obra.

8 views0 comments

Recent Posts

See All

Tadeuz Kantor

“It is necessary to recover the primeval force of the shock taking place at the moment when opposite a man (the viewer) there stood for the first time a man (the actor) deceptively similar to us, yet

Disseny del preludi i l'epitafi

En determinat moment, em plantejava si tenia sentit treballar la prèvia i el post-espectacle en termes de disseny escenogràfic de la mateixa manera que ho feia per al temps que durava l'espectacle tea

From cradle to cradle *

En relació a l'ecoescenografia i la postescenografia En la mateixa mesura que pretenem produïr dissenys sostenibles, cal tenir en compte que no vivim en una era sostenible i, per tant, una possibilita